I seran futur les nostres llavors

Estem en un procés de reflexió interior, enfortint complicitats, enderrocant certeses i aprenent l'artesania de la resistència. Estem molt a la vora, preparant la lluita de demà al matí.

  Contacta Col·labora
La Associació Solidaritat Perifèries del Món és una Organització no Governamental de Cooperació per al Desenvolupament laica, plural, progressista i independent, fundada en 2010.

Talaia: Reconstruir el lligam emocional amb la terra. L’experiència de Potries, València

Durant la Setmana Internacional de la Lluita Camperola, que se celebra al voltant del 17 d’abril, la pàgina web de La Vía Campesina recull alguns dels nombrosos actes de commemoració que s’organitzen arreu del món. 
Els dos últims anys ens ha cridat l’atenció un xicotet poble valencià destacat entre les accions realitzades a Zimbàbue, Bucarest o Chiapas: Potries. Un grup d’integrants de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià vam anar a visitar-lo.

Des de dalt de l’ermita de Potries, a l’horitzó, s’hi veu Gandia, la capital de la comarca de la Safor, i també la mar i la costa hiperurbanitzada. El poble està envoltat per camps de tarongers. Hi ha unes poques naus industrials que són, en la seua majoria, magatzems de taronja i també l’empresa fabricant de derivats químics per a cítrics que, juntament amb l’hostaleria, dóna treball a bona part del poble.

El riu Serpis, o riu d’Alcoi, passa a uns pocs metres del nucli urbà i dóna vida a una xarxa d’infraestructures hidràuliques, d’origen àrab, amb elements d’una enorme riquesa patrimonial. Séquies, ponts, molins, assuts i partidors, actualment amenaçats pel desús, ja que el reg a manta fa temps que ha estat desplaçat pel reg de degoteig. Hi ha una dita popular que assegura que la gent de Potries està tocada del cap a causa del soroll constant de l’aigua.

«Si no fem les coses nosaltres, no canviarà res»
Tot i ser un poble xicotet, d’uns mil habitants, Potries sempre ha tingut un teixit associatiu molt ric format per tota mena de col·lectius: els relacionats amb les festes i el foc, com els correfocs, les associacions musicals, esportives, de persones jubilades, l’AMPA de l’escola, etcètera.

A càrrec de l’organització de les activitats sobre lluita camperola està, entre d’altres, el Col·lectiu Nostra Terra. Toni Domínguez, que en forma part, ens conta que van començar el 2014, com una resposta a la inacció de l’ajuntament davant la crisi. «Escriguérem una convocatòria oberta que, en realitat, era una carta protesta: o fem les coses nosaltres mateixos o no canviarà res. El que volíem era pressionar a les administracions mobilitzant la població». A partir de diverses reunions es va anar consolidant un grup d’una desena de persones motivades amb el fet de treballar per projectes relacionats amb el bé comú i la cura del territori. Anaren eixint moltes propostes d’acció, però la primera va ser la restauració del bosc de l’ermita, que s’havia cremat feia poc temps. Van involucrar tot el poble amb una campanya de reforestació i també van recuperar la pedrera abandonada, que ara per ara és un auditori natural on es fan activitats culturals. També han aconseguit, gràcies al treball de neteja i custòdia, que la població torne a gaudir del riu, que ara és, de nou, un lloc d’esplai, com en els records més feliços dels avis i les àvies del poble. «Anem combinant el treball de recuperació dels espais amb la socialització. Les propostes han de fer-se de baix a dalt», diu Toni. A la vesprada vam veure com el riu s’omplia de xicalla prenent un bany.

Des de fa uns mesos, deu col·lectius del poble treballen conjuntament en la formació de Teixim Potries, una associació d’associacions per crear sinergies, dinamitzar culturalment i econòmica el poble i professionalitzar la gestió organitzativa. Toni hi veu un símptoma de maduresa del teixit associatiu: «un dels objectius a mig termini de Teixim Potries és crear oportunitats econòmiques relacionades amb l’economia del bé comú i el cooperativisme. Hi ha moltes potencialitats per estudiar i una de les més clares és l’agricultura».

Més en http://sobiranialimentariapv.org/reconstruir-el-lligam-emocional-amb-la-terra-lexperiencia-de-potries-valencia/